Buscar este blog

sábado, 29 de diciembre de 2012

Mirar sense veure . El cinema d'avui. Las Sesiones de Ben Lewin i El capital de Costa-Gavras.




"The Sessions" del director Ben Lewin és una pel·lícula desaprofitada. El tema que ofereix ha estat tractat pel cinema en alguna ocasió : el sexe i les malalties o discapacitats . La pel·lícula arriba a l'espectador amb la pretensió de naturalitat però trobo a faltar precisament aquesta línia directa entre sexualitat- religió- malaltia o incapacitat . Penso això perquè el tema -la història real d'un periodista  que escriu  un article "On seeing a Sex Surrogate" i poeta Mark O'Brien - narrada pel director Ben Lewin ,  que va viure més de 38 anys dins un pulmò d'acer i que vol perdre la seva virginitat amb l'ajuda d'un terapeuta pot plantejar moltes qüestions ètiques i filosòfiques.
Però com deia sorpren que com tantes vegades les imatges de la pel·lícula centren la mirada en el cos nu de la noia o terapeuta a diferència de cap imatge del cos nu de l'home. Novament la mirada androcèntrica condueix al tabú de la dominació masculina que deixa de banda  una visió natural del sexe i el cos masculí i  aleshores perd tota credibilitat la relació entre Mark i la seva terapeuta. Si que de forma implícita es verbalitza tot tipus de referències a la masculinitat : ereccions, ejaculacions, penetració del penis, dilema sobre els noms en referència al membre viril, mitificació del coit o desmitificació , consciència corporal , etc...  Però resulta sorprenent que una pel·lícula que parla de com un home malalt de polio des de petit i sotmés a una vida totalment depenent d'altres persones que  parla de l'experiència de la sexualitat com un fet natural i normal per qualsevol persona; no presenti de forma clara i evident el tema. Això precisament converteix la pel·lícula en una moralina i deixa de banda una veritable relació del tema amb els discapacitats, els malalts , i la societat actual. Penso que precisament el món d'avui que sembla voler informar als joves i adolescents sobre la importància del sexe dins la consciència i la identitat personal oblida que el cos no és un receptacle buit i innocent per gaudir en una determinada etapa o per gaudir entre unes relacions estereotipades. La excel·lent ocasió per desmitificar més enllà de la religió, dels tabus socials i dels cultes al cos amb una mirada diferent i oberta al tema de la sexualitat en els discapacitats converteix la pel·lícula en un silenci dins la sala però sense cap paraula.
En segon lloc al llarg de la pel·lícula un altre qüestió que es pot debatre és la diferència entre una prostituta i una terapeuta sexual que és qui preten curar o guarir a Mark. Sembla que ella insisteix de bon principi en el tema deixant clar que la seva relació és professional , que és limitada a un nombre de sesions i que simplement la relació és per guarir a la persona amb un problema. Però resulta poc clar si en la prostitució no es juga també aquest paper sense voler  guarir , de limitar a sexe tan sols , i a ser una relació de professionalitat exclussivament. Novament els limits entre el concepte de terapia i realitat confonen a l'espectador actiu en un complice del dubte.
I un altre tema que es presenta que per mi passa molt per sobre és la relació entre sexualitat i religió. Centrada en el catolicisme que sembla que Mark ha viscut en la seva infantesa la noció de culpa i de pecat navega al llarg de les reflexions que ell es fa en relació al seu cos. Els diàlegs amb el capellà o sacerdot que presenta una imatge de Rocker dels setanta semblen que no ajuden a entrar en cap dilema o en cap posició de qüestionar-se la finalitat que la religió té dissenyada per  la sexualitat. El capellà ofereix a títol personal una resposta d'ajuda i comprensió però sense establir un veritable diàleg entre Mark i les institucions. Fins i tot hi ha escenes amb un to còmic que frivolitzen o treuen importància a la qüestió. Un element d'altra banda que al llarg de tota la pel·lícula també s'observa presentant el tema amb una certa dosi de comicitat i perden l'element més reflexiu i més humà sobre la sexulitat.
En conclusió un altre vegada com la pel·lícula "Intocable" el cinema d'avui preten sempre alliçonar i donar dosis o pindoles de la medicina que la societat necessita : una moralina hipócrita, frivola i barata que no arriba a la veritable naturalesa humana.
Luc Dardenne en el seu llibre "Detrás de nuestras imágenes" escriu :


Me ahogo en las imágenes y en la música de ese cine que sólo puede imaginar bloqueando los movimientos de respiración de la realidad. Fantasmas pero no metáforas.Hay que comenzar no repetir ,hay que destruir códigos para reconstruir experiencias humanas . No pensar en gustar o no al público. Huir de todos los espejos que nos ofrece el cine, quedarse a oscuras,hacer el vacío para acercarse a movimiento esencial , al movimiento del sentido que busca expresarse , al movimiento de la forma que busca encuadrar. La obra de arte que emerge en ese movimiento es una interpelación al otro. El cine no es un lenguaje es un estado...


Pasa una mica el mateix amb un altre pel·lícula que la crítica que havia escoltat a catalunya ràdio oferia certa possibilitat de bons auguris. Le capital del director Costa-Gavras. Pel seu origen grec l'entrevistador la vinculaba amb la crisi econòmica que està succeïnt a Grècia amb la Unió Europea. La pel·lícula com tantes d'altres intenta fer una radiografia d'una part de la història de la crisi actual. Agafa el títol de la coneguda obra de Karl Marx "El Kapital" per presentar el món dels negocis d'avui en dia. El protagonista un banquer sembla convertir-se en un esclau del capital que a la fi l'acaba controlant a ell quan pot tenir oportunitat de superar les seves necessitats d'ambició i superació. La pel·lícula s'inspira en la novel·la de Stéphane Osmont que posa de relleu les deficiències del sistema financer capitalista davant la crisi mundial. Però la pel·lícula precisament no ofereix cap opció fins i tot sembla que el to més moral que ofereix quan el protagonista ha de decidir sobre els acomiadaments dels seus empleats o la compra d'un banc dolent per accedir al mercat americà no es presenta com un veritable dilema. En el seminari Taifa s'ofereix una crítica a la visió parcial de la pel·lícula de Costa-Gavras. 


sábado, 15 de diciembre de 2012

APRENDER POR IMITACIÓN

Salí de casa ... acompañada . 
Las calles llenas de dinero .Mundo emprendedor de futuros comerciantes, empresarios y  vendedores de mentiras y barbaridades , de sueños rotos, y de angustias humanas ... Dinero para comprar, dinero para gastar, dinero para derrochar, dinero para vivir, dinero para sentir, dinero para aprender.. 
Sí, digo bien , aprender ..¿Pues qué puede hacer mejor una madre que educar a sus hijos para que aprendan a dar limosna como la caridad manda ?  Hay estaba una mujer de mediana edad con sus dos niños bien vestidítos y abrigaditos que miraban aquel hombre que sostenía un vaso de papel roto entre sus manos y arrodillado al lado de la farmacia miraba con ojos perdidos a todo el mundo que circulaba. 
!Mama, mama ! ¿Mira qué hace ese hombre allí ? ¿Por qué está así ? 
Juan no ves que es un pobre , un mendigo , un hombre que no tiene nada para vivir ... 
Pero Mama y entonces  ¿ porqué pide aquí en la calle de rodillas y con el frío que hace ? 
Pues María puede que no tenga ningún lugar donde vivir, ni sepa que hacer para comer y por eso pide limosna  a la gente. 
Mama , mama ¿ Ese pobre no tiene familia ? 
No sé seguramente puede que un día la tuviera pero no sé ... 
Mama , ¿ Podemos hablar con ese señor ?  
No hijos no está bien hablar con los pobres pues esa gente no sabemos como están de la cabeza y que pasará por su cabeza ... 
Pero ¿ , Mama tanto miedo te dan ? 
Bueno hijitos mirad si queréis os doy 50 céntimos a cada uno y os acercáis y se lo tiráis dentro del vaso de papel ..
Si, sí , si   mama jo quiero , jo quiero , vale que ilu, que ilu ... 
Tomad y repartid , id ahora que está medio dormido y rápido pero no habléis con él para nada .. 

Me he fijado que el pobre ha continuado allí sin moverse , sin pestañear, sin retroceder nada, ni ha mirado , ni ha querido observar que moneda le habían tirado..puede -he pensado- que haya oído la conversación y muy contento no esté ... Los niños han regresado con su madre y han seguido su camino hacia el mercado deteniéndose de tanto en tanto a lo largo de la calle en las tiendas y escaparates llenos de luz y color de navidad ... 
Sin embargo he dicho en alto . !Qué demonios está pasando en este país¡¡ Ahora las leyes educativas deben empezar a trabajar para aprender a dar limosna para así imitar el mundo adulto que promueve esos valores tan simpáticos y educativos de la caridad y la fraternidad para estas fechas de paz y felicidad .. 
Puede que esa sea la nueva ley de educación que  instaurará el gobierno  pon  pular o pon pon pular ... al ton del toque de queda suprimiendo la educación y enseñando que la mejor manera de aprender es imitando el mundo en que vivimos ... Entonces ...... 

viernes, 14 de diciembre de 2012

Ni tant ni tan poc .


Deixa-ho tot i torna a la casa del pare !!! 
Quin pare ? Jo no tinc pare el vaig perdre ja fa temps . De fet -ara penso- no vaig tenir gaires coincidències amb els  seus  sentiments. 
Per què ara dius això ? 
No sé però el món sembla que comença a ser distint per mi en aquests moments. Estic abandonant    moltes coses del meu ....
I per què vols abandonar ? 
Doncs perquè em sento abandonada des de fa temps . Potser com  Jane-Atarzana  m'agradaria tornar a la selva. 
Què et fa sentir així ? Ara en aquests moments ? 
No ho vull dir , no vull caure en el de sempre ...explicar què em passa i perquè em passa el que em passa. 
Però no siguis ruca !  Parla , si us plau !!!
Ja no tinc el control de mi mateixa , estic sola amb les meves misèries per això m'agradaria desapareixer...Sí, marxar per sempre ...
Però no ets feliç amiga  mevaf ? 
No , fa temps que em trobo enmig de la plaça amb la llum encesa i no veig clar res del que m'envolta ...
Però potser el problema el tens tu amb les teves cabòries i les teves neurosis ? 
No ho sé però he deixat de creure en mi mateixa , i estic presonera de la meva veritat ..Aquesta veritat que em traeix i que m'aboca al precipici. 
I saps què pot passar ? 
Doncs no però es com si esperes un final aviat que silenciosament em porti a la fi de tot ..Estic cansada de la lluita, de la desesperança , del malhumor i la mentida, de la rancùnia i de la por del meu jo per sobreviure davant tanta hostilitat... ..
Ufff,atura't si us plau no pots seguir així , saps que no vas enlloc ...
I què més dona si tot està perdut .. no és una preocupació és una desocupació de mi mateixa el que m'obliga a gemegar dins els meus refugis per descansar en pau. No vull pas seguir aquí ....Deixa¡m destí marxar , deixa'm fugir d'aquesta absurda realitat inhòspita i cruel , deixa'm que les ferèstegues tempestes que giren al voltant meu se m'emportin per sempre ....
Parles com una boja , un folla , com una dona  que ha perdut el seny amiga ..tanta ràbia i dolor tens del món , tanta ? 
Si no vull no vull restar en l'abisme cada nit de la meva solitud , en la gàbia que coacciona la meva llibertat esclava que malmet en el meu jo la guspira de la pluja per seguir un temps més aquí entre vosaltres...
Però demana ajuda tens molts amics, amigues, companyes companys, familia que pot parlar amb tu i que pot amb una ma acaronar-te el rostre de la teva impotència.... NO ? 
La familia va marxar fa temps i no tenen cap idea de qui sóc ells viuren en el seu món diferent , aparent, exclòs del soroll i la por, viuen en la seva caixa de vidre amagats de la resta del món , ..res em poden fer per salvar. Els companys i companyes res en saben i els qui queden amics i amigues han sorprés tantes i tantes vegades en el seu deliri la histèria del seu egocentrisme que no em crec res que vingui d'elles .. No han estat fidels més que a les seves reaitats acusant-me de la seva veritat quan jo no era més que una babaua enmig de la tempesta i han fugit quan han volgut..Mai han estat aquí... I per tant amb qui vols que pugui comptar? 
Bé potser amb tu mateixa no ? Ets únicament tu qui es pot salvar del que éts , del que estimes...
Però jo ja no estimo res de res , només el silenci i la quietud de la mar i la solitud de la meva presó... 
Doncs potser si que ara començo a entendre que vulguis partir al fons de l'abisme per sempre ... Ves i sigues feliç si és això el que vols..


I arribat aquest punt ... tanca la porta i s'apaga la llum .. No contesta a cap veu exterior , no hi ha trucada, ni trobada ,...es queda ella amb la seva solitud ..la de tant i tant poc  ...

lunes, 10 de diciembre de 2012

FOR EVER AND EVER ....



Se movía mirando con ojos de astuto zagal . !No me muerdas , no me muerdas¡ Y si no fuera porque con su gorrito de plumas parecía un indio de aventuras sin final feliz no me hubiera sorprendido nunca. 
Y es que nunca no es lo mismo que alguna vez . Si uno cree que para siempre son las cosas puede que se lleve sorpresas con su perro, su gato, su canario o su lección de filosofía. 
No existe un para siempre y siempre que bajo la melodía de Elvis Presley nos señale hacia la eternidad de los instantes. Nada resulta para el siempre o el siempre no es suficiente para recoger , pues eso , la eternidad en un vaso, o en una canción, o en la felicidad. 
Nadie es feliz para siempre, ni nadie es nada para siempre, ni el amor es para siempre,ni la poesía se escribe para siempre ... Pero tampoco nada es para siempre ... y mira por donde ... se había girado hacia mi ... Quizás las flores que le acompañaban a su alrededor le extasiaban demasiado y le transportada más allá del mundo gris de ladrillos y tráfico que le rodeaba cada día en esa tienda. El tiempo , el ruido, las losetas todo eso y más hacían que en su triste aullido se pudiera observar como sus sueños nunca habían sido esos. Cuando nació sus padres le dijeron que correría suelto, libre en el campo , que un día tendría tanta felicidad que puede que se quedase para siempre ... y eso le obsesionó hasta que ... 
El siempre es un rato que nos miente , el siempre nos detiene en la prisa, y con eso que no sabemos , o lo que hemos idealizado en nuestro ayer, abandonamos el ahora que parece que nos da lo mismo. Pero esa eternidad nos acaba por matar lentamente ... entre cartas del Arcano nos reímos de la dicha que el destino nos depara .. y así sea la Parca o sea el Don Simón nos dejamos que en la somnolencia se vea nuestra sutil esperanza presa de esa memoria para toda una eternidad .. Suena nuevamente Elvis con sus canciones para siempre .... 
Ya se ha retirado al final del día ... mañana como siempre volverá de nuevo como perro guardián a la tienda de flores ... quizás se ria cuando alguien le recuerde que eso de decírselo con flores es para siempre ...

miércoles, 5 de diciembre de 2012

APRENDRE EN ELS DARRERS MOMENTS ....



Podria ser que en un moment de la nostra vida ens trobem novament amb nosaltres mateixos. Trobar-se amb allò que al llarg dels anys hem anat aprenent de l'existència. I sense adonar-nos, la direcció ens senyala el nostre mateix origen  d'aquell dia en que vàrem prendre la sortida a això que en diuen mon. 

Per això com si es tractés d'una manera de reinventar-se un mateix ;  tot allò que ha deixat petjada en tu ,poc a poc i lentament es va recuperant. Es com si un dia al cap de molts anys davant teu  trobes  en la teva petita biblioteca de casa aquell llibre que un día vas llegir . Aleshores t'adones del pas del temps i del valor que el llibre va tenir per tu en aquell moment de la teva existència. Però el més curiòs es la manera com es va produïnt aquest fet que intento explicar;  perquè no té un format conscient. Més aviat son els fets que t'aboquen a aquesta trobada que parlava al principi. 
Un dia et deixes la barba que sempre t'havia agradat , un altre recuperes el costum de llegir vora del sofà amb el the de bergamota , i aixì dia rera dia, vas recuperant el que mai has deixat de ser ... Escrius novament amb l'entusiasme que abans tenies, pintes de forma atrevida les imatges que has pensat, fas poesia com abans havies fet, toques el piano novament amb l'impetuositat que tenies, i així entres en el ritual del que has fet de tu mateix al llarg dels anys. No és casualitat ni cap miratge , és així com es dona sense més.  
 M'atreveixo a preguntar ara perquè  el meu esperit i consciència s'han mobilitzat en aquest moment ? I  podria dir que  en les noves formes d'aprenentatge . Una d'aquestes és la gent jove que al voltant meu m'atrapat :  com els companys de feina que amb la seva joventut m'obliguen a creure en mi mateix de forma que en la seva i meva reciprocitat es balli l'espai de complilcitat generós i savi. Un dia em regalen un llibre de les seves poesies , un altre em conviden a dinar al parc seient a  la gespa, un altre em parlen de vosté com si fos un vell ja pler de respectabilitat.... Ells i elles desprenen en mi un grau de consciència que obliga en la meva persona a situar-me en el que faig i sóc... Sé que em contangien una mena de voràgine que m'anima a seguir en els temps que estem.

D'altra banda altre d'aquestes és la gent gran que al voltant seu observo com de forma pacient circula per la vida i s'apropa al que l'espera amb entusiasme i amb energia de seguir fins on sigui ..Uns pujen muntanyes, altres fan ioga, o escultura, o visiten ensimismats exposicions al MNAC i tenen moltes ganes d'aprendre , ..

També una trobada amb el món esporàdic del pensament diferent del pensar en el límit que el nou cercle d'amistats han ampliat amb l'autodescobriment interior que et remena i et qüestiona el teu infant interior i aleshores respires i crides com si la veracitat que sempre ha estat garantia de tu mateix ara sigui el miratge més imperfecte que t'inhabita. I així amb ella i ell , en el tu-jo en la relació que busques t'abraçes acaronant el més bonic del que ets .... sense temer res més... 

sábado, 1 de diciembre de 2012

Una filosofia per una política docent .



Estic llegint un article del professor Iñigo Ongay  "Enseñar a pensar ....contra alguien: el papel del profesor de filosofía crítica en la educación secundaria" en les intervencions en el IX curs d'estiu de Filosofia a Santo Domingo de la Calzada aquest juliol passat. 
Tot llegint ara potser més que abans per una qüestió de supervivéncia de la filosofia en els centres de secundària i per tenir per primera vegada i potser darrera un alumne de master en pràctiques tutoritzant trobo algunes idees interessants per pensar. 
En primer lloc l'autor de l'article critica les distintes tentacions del professorat de filosofia de creure que son ells qui pensen més o que la filosofia té aquesta missió d'ensenyar a pensar . D'altra banda també en aquest adoctrinament o ensinistrament dels adolescents perquè repeteixin fòrmules memoritzades de Plató, Descartes, Locke, Mill, Nietzsche  que ells i elles reconeixen com incomprensibles i inintel·ligibles. 
Per això l'autor presenta una direcció com element crític de la filosofia dins els centres de secundària identificada en 4 crítiques : el fonamentalisme cientificista , el fonamentalisme democràtic , el fonamentalisme liberal , i el nacionalisme fragmentari . 
El primer element està clar que amb matèries com Ciències del Món Contemporani es produeixen des de fa temps on sembla que l'accent el trobem en la reproducció dels mecanismes de poder i de legitimació d'un discurs que la Comunitat científica vol promoure per captar i acceptar les seves veritats de forma categórica i dogmàtica. Es pot establir categories de categories com la ciència preten ? 
El segon element es presenta en els darrers temps sota la bandera de l'educació per a la ciutadania ( he volgut destacar en negreta aquest enllaç perquè la majoria de l'alumnat l'oblida conscientment ) o de la matèria de primer batxillerat Filosofia i Ciutadania ; així com els continguts de la matèria d'ètica que ara es preveu que amb la nova lllei Wert sigui exclosa definitivament . Es converteix la filosofia en una doctrina de la fe en el sistema i en la tradició dels principis propis de la ciutadania de forma tendenciosa confirmant el valor de les institucions democràtiques i de la consolidació d'un apostolat de la ciutadania com a bons exemplars pel culte a l'Estat. Com si la filosofia fos la própia democràcia que serveix per domesticar sota els principis de les lleis de les institucions polítiques i socials . Per exemple parlem de representació democràtica però la participació de l'alumnat en els consells escolars i ens els organs de decisió dins el centre com poden ser comissions de convivència, de diversitat, etc resta del tot absent sense cap model democràtic realment ; per no dir realment la vinculació entre les decisions que en els claustres el professorat pot pendre i el vot unipersonal que els membres escollits al consell escolar porten i sumen en les decisions que en els consells escolars es prenen. 
Jean Jacques Rousseau en el seu llibre "El contracte social "  ens dirà : 

"La soberania no pot ser representada per la mateixa raó que no pot ser enajenada ; consisteix especialment en la voluntat general i aquesta no pot ser representada ; és ella mateixa o és altre; no hi ha terme mitj.Els diputats del poble no són, doncs, ni poden ser els seus representants ; són només els seus comissaris , no poden acordar res de forma definitiva .Tota llei no ratificada en persona pel poble és nula ; no és una llei. El poble creu ser lliure però s'equivoca ; tan sols és lliure durant la tria i elecció dels membres del Parlament ; una vegada escollits , es torna i es converteix en esclau , no és res . En aquests breus moments de llibertat , l'ùs que en fa d'aquesta mereix que la perdi . " 

Un text que em recorda ara per ara el que en aquests moments polítics està en els mitjans de comunicació i el pacte dels partits més enllà de les decisions que la ciutadania ha volgut prendre. 
El tercer element és els presupossits del liberalisme individualista que venen per coses com el tractament de la diversitat social i l'exclussió del sistema públic en detriment del privat, de les classes més pobres per les classes més poderoses. Experiència d'això en tinc aquest curs en veure que hi ha centres públics que tenen un elevat índex de diagnòstics psicològics que prioritzen les necessitats educatives especials gràcies a la medicina privada i de pagament a diferència d'altres centres públics que això no resulta donar-se. O bé aquest individualisme que fa que matèries com estada en l'empresa o economia i empresa reprodueixin els valors individualistes del propi sistema liberal d'immersió econòmica en la producció i la ma d'obra barata en pràctiques així com l`´us que es pot fer d'aquestes matèries empresarialment amb conceptes com emprenaduria que promouen exclussivament un esforç artificial dirigit a guanyar diners i no a situar-se en la persona . Hobbes i el Leviatan permeten identificar molt bé aquests paràmetres de control social i polític de l'alumnat que justifica perfectament les mesures de video càmeres, controls aeroports , controls de tràfic, etc doncs justifiquen el sistema de l'home és un llop per l'home. La riquesa queda justificada tal com l'alumnat de tercer reivindica com una manera de " currarsela " i valida el sistema de rics i pobres. EL dret a la llibertat sembla que serveix per recolçar escoles d'èlit, sanitat de pagament, educació privada, mesures de defensa de la persona per sobre de la comunitat. El tema de la llengua catalana és un exemple d'això on preval aquesta individualitat per sobre dels propis drets de la llengua mateixa. Però el model elitista promou un bilingüisme d'èlits o trilingüísme   com si realment l'interès no fos més que politic en el tema i no educatiu. Aques totalitarisme de la burocràcia capitalista permet portar al jutjat qualsevol element que no sigui acceptat per el sistema al marge tot. 
En ultim lloc el nacionalisme fraccionari  prefereixo parlar un altre dia ...

Com veiem Plató i el seu sistema educatiu ideal promou un sistema on educar no és fer adoctrinament , tampoc domesticar la població ... per això una cosa és instruir i altre educar i potser ara més que mai estem instruint pel sistema que ens diuen que hem de representar.

jueves, 29 de noviembre de 2012

MIGUEL BRIEVA I LA FILOSOFIA


La fotografia podria  estar realitzada per un reporter americà de la revista LIFE. Una familia americana saluda a l'objectiu de la càmera. El símbol de victòria del pare, la ma de la mare i la nena que indica als pares que els estem observant. L'observador queda inclòs en l'observat , i un petit robot a la dreta també ens alça el seu braç metàlic amb el so de shrekkk ... La familia amb una aparença de felicitat es prepara una barbacoa en el jardí de casa seva d'una casa luxosa. El futur ja ha no hi és -diu un slogan envoltat de planetes i estels ..I afegeix cal tenir-ho sempre present això.  La imatge és del dibuixant de còmic Miguel Brieva. On ens queda el futur ?  Quina relació hi ha amb Estats Units ?  Què representa aquesta imatge? Per què cal tenir present que el futur ja no hi és  ? 

Amb la filosofia busco sempre eines i instruments per navegar . Darrerament el còmic que d'adolescent havia llegit em resulta útil per fer pensar i reflexionar sobre els temes. Durant el primer trimestre ens hem fet una pregunta : l'ésser humà és un animal social o no ?  
Miguel Brieva el vaig descobrir fa poc amb un còmic que vaig trobar interessant : "DINERO". Per reflexionar sobre el tema comencem amb una entrevista que ell té penjada en la xarxa on explica quins son els seus origens , quina crítica fa al sistema econòmic social i quines alternatives proposa. 



Brieva és un autor irònic i que satiritza la societat tot cercant en els detalls, en els llocs menys inusuals elements per provocar una reflexió crítica a la societat i a la política. En el pròleg al seu llibre Santiago Alba Rico explica en "Walt Disney y los terroristas suicidas "  la importància del "gag"  com un instrument com un concepte que ens mira i ens lladra i fins i tot ens dona por doncs sempre dona que pensar. I això és precisament el que les imatges dels còmics de Brieva intenten fer. En les alternatives que proposa parla de la relació amb el consum , de la relació amb el capital , de la relació amb nosaltres mateixos i de quina manera no cal viure com estem vivint .


Entrevista Miguel Brieva- tesis

Miguel Brieva, mediante sus dibujos cómicos, es decir, su humor gráfico, transmite un mensaje que desea destaparnos la venda que tenemos en los ojos de la sociedad de hoy en día y meter el dedo en la llaga. Su objetivo es una enseñanza didáctica para que la gente de vueltas a las cosas y se de cuenta de que la sociedad en la que vivimos hoy en día no lleva a ninguna parte.
Entre sus dibujos se esconde la atronadora verdad que tenemos delante de nuestras narices. Critica los sistemas del capitalismo y comunismo, por lo tanto la autoridad.
Estamos en un Momento crucial para la humanidad ya que nuestra sociedad nos obliga de manera subliminal al progreso, pero este podría acabar con el ser humano, con el transcurso del tiempo.
Los medios de comunicación son utilizados para distraernos y para que no nos demos cuenta de lo que realmente pasa a nuestro alrededor, son medios de entretenimiento.
En la actualidad estamos en un proceso de crecimiento que en verdad no nos está haciendo progresar sino atrasarnos. La autoridad nos tiene entretenidos y lo que consigue es beneficiar a una minoría y perjudicar a la mayoría de la población.
En conclusión, nos da a entender que la organización de la sociedad y la jerarquía son malos sistemas para el verdadero progreso y bienestar del ser humano y que este nuevo pensamiento y hecho de una sociedad totalmente consumidora nos está llevando y nos llevará a serios problemas como es el cambio climático o la generación masiva de residuos, por ejemplo.  ALUMNA CARLA COMAJUAN 



 Una de les primeres imatges que comentarem a classe va ser aquesta de manera que hem començat coneixent el context o l'autor del còmic i ara analitzem la imatge vinculada amb el tema treballat.  







 Per això explicarem la diferència entre connotació i dennotació en el llenguatge. Primer era important observar i mirar amb els ulls de la raó quins elements trobem. L'home consumidor que és el ciutadà mitjà asegut còmodament en el sofà de casa llegint un diari que porta per títol "la puta verdad" afirma "soy una buena persona, qué leches!!!"  . El títol és "Mitos de hoy y de siempre  (para nada) " . I a continuació una piràmide plena dels residus que generem socialment : explotadors, explotacions, matèria nuclear, matèria humana, terrorisme, pseudointel·lectualitat, mitjans de comunicació domesticadors, abocadors incontrolats, residus tòxics,  totxos, neumàtics, soldats defensors del sistema, ....  




També altres dibuixants de còmic com el roto  o altres  poden servir per ajudar a reflexionar els temes que treballem a classe. 


L'experiència resulta interessant i profitosa doncs permet agafar estils de còmic diferents i treballar la mirada , l'anàlisi cognitiu , la comprensió lectora, la comprensió gràfica de les imatges . Insisteixo que cal saber mirar més enllà del que veiem en el primer moment. Per això també senyalo que cal iniciar la mirada de manera que l'espai d'observació estigui organitzat de dalt a baix, de dreta a l'esquerra, en forma de figura dins l'espai , etc... 
En resum penso que pot donar molt joc en la filosofia i altres matèries treballar d'aquesta manera i vincular el poder dels conceptes traduïts en imatges a la reflexió i comprensió de la realitat. 
Mafalda, El roto, Brieva, Milo Manara, .....i molts altres poden servir per aquesta reflexió. 

domingo, 11 de noviembre de 2012

Trobadors d'avui : una necessitat inminent ...



                                    L'amistat és una obra de Ciceró : Leli . Tinc un amic a qui dedico aquest post que un dia va regalar-me precisament aquest tractat ciceronià publicat per la Fundació Bernat Metge. Un amic que primer va ser el que podem dir un "practicant de la meditació docent". El  vaig fer de mestre de pràctiques a les tècniques o teràpies del jo. El seu jo havia aterrat al món de l'educació o ensenyament ( ja no sé , ja no sé...) . Venia del món universitari però em va sorprendre el seu caràcter lluitador. Podem dir que s'havia fet a sí mateix a l'estil de "Un hombre tranquilo" de J. Whayne" 
El tractat De amicitia és un assaig adreçat per un amic a un altre amic amb la voluntat de correspondre en privat a l'amistat.  Àtic i Ciceró conversen com jo feia amb el meu amic absents del món que ens envoltava o millor dit indiferents al món hostil que ens envoltava. Reiem i apreniem junts a meditar ....Ulls de mirades ens fulminaven molts cops en aquella sala de professors i professores perquè molts cops cridavem i cridavem alçant la veu com si l'alegria es pogues contagiar en aquell espai trist i gris, però mai es produia el miracle  . Leli es va escriure el dia de les idus de març del 44 aC  i està dedicat a Tit Pomponi Àtic amic entranyable de l'autor . El meu amic no va tenir gaire sort perquè treballava força, era rigorós i s'esforçava per ser responsable en les tasques de coordinació, de tutoria, de preparar les classes... L'alumnat quan va marxar van entendre aleshores que el coneixement no era un saldo dels magatzems i que amb ell havien aprés realment què era això de la història. Va ser criticat i quasi ningú de l'equip directiu va reconèixer la feina que havia fet aquells anys al centre ... ( no sé perqué em recorda alguna de ben propera) .  Deien que no es preocupava dels nois  però jo l'havia vist molts cops preparant les classes  per ensenyar el millor possible als nois i noies  ... De fet hi havia qui robava les seves programacions, els seus exercicis, les activitats i examens ... Amb el temps vaig acabar fent cerveses en els pubs irlandesos amb una pinta amarga com la vida mateixa i negra com el meu cor.. si negre com el meu cor.. Tants cops l'amistat es troba quan no la busques perquè no esperes res d'ella. L'amistat és un amor unànime de l'ànima no del cos per això hi ha una unitat espiritual entre dos amics fonamentat en la virtut .


" si algú pugés i contemplés la natura de l'univers i la bellesa de les estrelles , aquesta meravella podria resultar-li desencisadora ; en canvi seria la cosa més joiosa si hi hagués tingut algú amb qui comentar-la" 
De amicit 88 

La literatura d'Homer va oferir exemples d'amistat a Ciceró , també s'inspirà en Hesiode i en Teognis així com en Pitàgores de Samos per la doctrina de la immortalitat de l'ànima i l'harmonia de les esferes. Per ell el cel era el cosmos  tal com Empèdocles d'Agrigent deia " tot el que es manté en moviment , ho conserva unit l'amistat ...". 
Un dels autors que més va influenciar a Ciceró va ser Epicur però hi ha una notable diferència doncs Epicur busca una certa ataraxia espiritual cosa incompatible amb la virtut de Ciceró. Per Epicur hi ha una utilitat en l'amistat a diferència que Ciceró que parla del fet gratuït de l'amistat perquè ve d'amar. 

Per acabar penso que l'amistat amb el meu amic requereix una cita com aquesta del filòsof 
Nietzsche en la seva obra Aurora ens dirà "Hem de prendren's  les coses amb més alegria del que mereixen , principalment perque les hem pres seriosament durant massa temps " 


martes, 6 de noviembre de 2012

LA CORBATA DE MI PADRE ,,,



Pensando entre mis pensamientos revueltos últimamente me encontre ayer mismo con mi padre. Mi padre es un señor de los que se pasa todo su tiempo en el trabajo. Sale muy temprano de casa , yo diría que  a las 7 de la mañana y regresa a la noche a eso de las 10.  Cuando se despierta se viste en su armario en el pasillo no en su habitación, rápidamente se ducha con agua fría y almuerza casi nada .
 ¿Qué almuerza mi padre ? Ahora mismo no lo recuerdo... Siempre viste con traje bastante gastado. Un día gris, otro marrón, otro azul marino, ...Lleva a menudo en las mangas de la chaqueta reforzadores de lo gastado que tiene las mangas. Lo veo que camina rápido y nunca he escuchado una queja sobre su trabajo ... No recuerdo que lleve abrigo en los días que hace frío, ... Y todo esto para trabajar para  la empresa (que no es suya aunque hable de mi empresa) desde hace más de casí 30 años se lo ha pagado muy bien. Un día me llevó a su despacho donde hay una gran mesa y un teléfono de los antiguos. Desde su piso observo el barrio del Eixample izquierdo de Barcelona en lo alto de un séptimo piso .
Nunca he sabido realmente en lo que trabaja realmente aunque sé que trabaja mucho. Me explicó un día que  había estudiado Intendente Mercantil .que era más que Périto Mercantil  .. y que su empresa se dedicaba a la distribución de cables de comunicaciones. Muchas veces desaparece entre semana para viajar a Zaragoza donde hay la fábrica general. Antes trabajaba en Cornellá del Llobregat....
La empresa trabajando lo que trabaja le reconoció hace poco su labor con un reloj de acero inoxidable y una plaquita que acabó perdiéndose por casa. Mi padre está satisfecho de su trabajo o como mínimo así lo vive en casa. Sus años le han servido para tener un automóvil y pagar el alquiler de casa, alimentar a sus 6 hijos e hija , dar gracias a Dios por todo lo que le ha dado la empresa y celebrar el día de la familia alguna vez al año , aunque nunca hemos asistido sus hijos (supongo que no le gustará mezclarnos con los otros hijos de sus jefes).
Ese hombre de la corbata,  trabajador de pie, asalariado, que cumple todos los días ,puesto que ninguno se ha puesto enfermo para dejar de asistir al trabajo nos recuerda tanto el futuro prometedor de nuestro mañana. Horas y horas de dedicación , días y días, años y años ... manteniendo la empresa y consiguiendo que el país prospere .... !Qué amable, bondadoso, trabajador, digno, laborioso, efectivo, productivo es mi padre¡¡¡¡ Y todo por esa máxima que el párroco repite y que yo no entiendo "el trabajo nos dignifica"..

Su corbata es  símbolo de los años trabajados, su corbata es  simbolo del traje gris que le identifica dentro del sistema económico laboral vigente... Homo laborus, homo productivus....

Perdonad !!! Olvidé decir que mi padre ya no vive con nosotros ,... desde hace más de seis años después de su vida laboral nos abandono para siempre... lástima creo que sigue trabajando en el nuevo lugar donde vive ahora... Ya le agradecerán algún día no se quien todo lo que ha hecho por eso que llaman Patria algunos, País otros, Nación los de más allá, o Comunidad de seres vivientes... Pero yo ya no estaré aquí para oirlo. 

viernes, 2 de noviembre de 2012

I la realitat no existeix ....


Agustín García Calvo ha escrit molt i el cert es que desconeg la majoria de la seva obra. Malgrat tot la relació que tinc amb ell ha estat molt curiosa fins i tot jo diria que vinculada amb el seu propi destí. Ja el 31 de Juliol de 1985 vaig escriure una carta al director amb el títol "Teólogos sin teología" dirigida a Agustín Garcia Calvo que havia escrit un article al diari EL PAIS amb el mateix nom. En aquells moments havia conseguit la Diplomatura en Teologia i em sentia interpel·lat per aleshores com el vaig anomenar "ilustre escritor. L'article defensava la teologia del Concili del Vaticà II i argumentaba sobre la coherència del discurs teològic i feia una pregunta socràtica -ara penso - a Garcia Calvo : "¿Por qué no encontrar a Cristo desde otro lenguaje y probablemente más auténtico y veraz , más testimonial para vivir en Cristo el misterio de la encarnación? "  Continuaba parlant de la mort de déu i la mort de l'home i fins i tot m'atrevia a recomanar la lectura del teòleg Karl Rahner "Curso fundamental sobre la fe". 
Recordo que uns dies més tard un gran amic que és professor de filosofia al jesuïtes de Sant Ignasi va trucar a casa i fent-se pasar per Garcia Calvo va demanar per que em creia jo criticant el seu article. Vàrem riure una estona .
 Anys més tard la vida va donar tombs i tombs i vaig abandonar la teologia i els seus estudis i en unes Jornades sobre " Intergeneracions " organitzades pel professor Jorge de la Rosa vaig confondre Agustín Garcia Calvo amb Enrique Gil Calvo. Era la segona vegada que tornava a trobar-me amb aquest nom i de manera errònia vaig confondre del tot els dos noms... 
La vida va continuar fins que un dia una amiga hem va portar a casa una obra de Agustín Garcia Calvo que portava per títol " Contra la pareja" publicada per l'editorial Lucina. LLibre escrit al 1994 i tot llegint en un parc camí a Montjuïch vaig sentir un discurs que m'arribava però em generava una certa controversia interior em pertorbava en el meu ànim. 
Escribo para los que han, no se sabe cómo, sobrevivido al Imperio a pesar de los pesares y se mantienen relativamente sanos. Escribo para los que no se han vendido al miedo ni han vendido su pensamiento a la mentira para tener una Fe que les salve el alma.Escribo para los desesperados honestos que no acaban de desesperarse nunca. Con ellos cuento para proseguir la labor política del psicoanálisis , para descubrir lo común de lo privado..." [cit.pàg 12.Contra la Pareja.Agustín García Calvo]

El llibre semblava iniciar una diferència que al llarg dels pocs anys he aprés una mica : "La separación , contraposición y relaciones, entre mundo de que se habla y mundo en que se habla" , o sigui una cosa és més o menys real segons es parli més o menys d'ella. La parella és precisament un exemple d'aquesta cosa que es parla a tot arreu : Què és parella ? una paraula que fonamenta la realitat i que no es qúestiona i per tant la cosa més natural del món. 

Uns anys abans a casa d'uns coneguts havia assistit a unes tertúlies amb filòlegs d'hispàniques, clàssiques, musicòlegs, filòsofs, lingüístes, en una reflexió a propòsit de la lectura de "Apotegmas sobre el marxismo" 2 edició 1979 , un text treballat per Agustín García Calvo.. Era una primera vegada que jo em trobava amb altres tertuliants que venien de camps d'estudi diferents als meus. Les tres o quatre sessions van servir per veure que les lectures eren profundes i ens questionaven absolutament tot referent a les paraules i al seu ús dins la realitat mateixa. 
En primer lugar , si una crítica de la Realidad , una denuncia de la mentira necesaria del Estado , puede ser que de veras se enfrente con el Estado y le ataque en algún modo "desde fuera" y sobre la Realidad  actúe de una manera negativa o , como se dice, revolucionaria, está claro que , viceversa , todo estudio o comentario acerca de aquella crítica y denuncia ....." [Apotegmas sobre el marxismo.2edic 1979. abril ..

Ara fa tres anys vaig assistir a una xerrada a la Facultat de Filosofia que el professor Antonio Alegre feia invitant a Agustín Garcia Calvo a parlar sobre la realitat. L'aforament era pler i sorprenia fins i tot una dona que portava el seu nadó per escoltar aquell personatge. Aquella primera i darrera vegada vaig veure en directe el carisma de l'escriptor a qui molta joventut estimava. En les intervencions de nombrosos membres del públic va participar la seva companya i molts joves assistents del públic. En acabar alguns amics meus s'aproparen a donar un petó a aquell professor. Em va sorprendre la seva representació desenfadada i amb una tranquilitat absoluta del que feia i deia com si no tingués por de res..
En el darrer any he tingut més a prop el seu pensament i les seves lectures com la seva obra "De Dios". Enguany però vaig començar a entrar en una paradoxa quan em vaig discutir amb un seguidor de les tertúlies de Madrid a l'Ateneu . En un sopar veia com el pensament meu xocava amb l'ús de les paraules que el meu contertulià feia amb conceptes com Sistema, Ideologia, ...Jo sostenia que el marxisme i la psicoanàlisi eren sistemes d'idees tancats que no admetien crítiques al respecte .. La veritat es que va trontollar tot el meu pensament per un moment quan a la taula semblava que la resta de contertuliants també sostenien aquella manera de parlar i de discutir sobre la realitat i l'ús del llenguatge. Aquella nit no vaig descansar gaire i al dia següent em preguntava fins a quin punt havia establert un veritable diàleg i havia entrat en contradicció el meu sistema de pensament en aquella tertúlia. 
Aquest estiu vaig continuar a Vitòria parlant amb aquest filòleg d'hispàniques i físic i amb altres amics seus que cada any es reuneixen per fer tertúlies a la població de Espejo (Àlaba) . Novament vaig trobar-me amb un pensament que em regirava absolutament tot el meu món i la meva realitat . Hi havia presents alguns filòsofs que també em deien que fins que no van descobrir Garcia Calvo no van aprendre realment filosofia ...Vaig descobrir un llibre sobre Heráclit d'Agustín. Fa poc vaig veure una obra seva protagonitzada per una actora que el venera.
Avui puc dir que encara no tinc coneixement del seu pensament i que sé que hi ha alguna cosa que em remou que em fa bellugar i tremolar però és el mateix que m'atrau cap al seu pensament... 

miércoles, 31 de octubre de 2012

Y si se marchita la filosofía


No corren buenos aires y si corren se encuentran enrarecidos y contaminados de radiaciones negativas y de malhumor. Se apodera la estética del diseñar la vida de uno mismo de la poca ética personal y colectiva. Prevalece la forma frente al fondo, la retórica frente al diálogo. 
¿Cómo hacer que la democracia funcione de manera permanente y estable ? Se consigue así que la razón se imponga por la fuerza y que quien más chilla, grita o pelea de forma agresiva tenga la verdad. En educación el modelo social que se impone diseña la producción de la ciudadanía del futuro a base de instrumentalizar el saber y ganar así con el poder del dinero y la razón productiva el fin que se persigue. Ya no importa nada pensar y si hasta ahora lo hacían ahora abandonamos en la decimonònica oratoria de el discurso cansino motivos para cansar el personal y colgar el cartel de cerrado por vacaciones. 
Los nuevos planes para une Europa del futuro no contemplan más que un modelo privado, un modelo excluyente, un modelo segregacionista , un modelo intervencionista. 
Hay muchas razones para que no se prevea la materia de ética o de ciudadanía para el curso que viene y se suprima la filosofía de los nuevos planes de estudio en selectividad para los próximos años. El fantasma del idiota moral como ese individuo inconsciente , sin reflexión, con respuestas automáticas, programadas, virtuales, instantáneas , prevalga hoy más que otros individuos de la especie que deben marchar de este planeta. La caída de la filosofía para las próximas generaciones del currículum pertenece a la realidad de una ruta marcada y trazada por el momento. De un despostismo ilustrado hemos pasado a un despotismo sin ilustrar ...avanzamos hacia un modelo que persigue una vida tranquila, una vida sin convulsiones, una vida patologizada , una vida aséptica que permita alargar la vida vegetativamente años y años... 
Y si se marchita esa filosofía de Hannah Arendt, de Simone Weil, de Michel Foucault, de Immanuel, Kant, de Artur Shopenhauer entonces qué?  Entonces NADA . 

domingo, 28 de octubre de 2012

Administració de la por .



Ahir vaig voler assistir a la manifestació a favor de l'ensenyament públic a Barcelona. 

Vaig anar-hi sol i em vaig sentir sol. El que més va sorprendre va ser la poca assistència de lo públic. Quants erem allí ?  Si allò era un desplegament de les funcions públiques potser la policia amb els mossos d'esquadra i la guàrdia urbana eren els manifestants. 

Quan baixava caminant pels carrers de Barcelona ja vaig tenir una impressió no gaire favorable tot veient la gran quantitat de consumidors compulsius i no compulsius aprofitaven les ofertes i contraofertes de marques comercials que amb un "Tot a ...."  oferien oportunitat de salvar l'ànima del ciutadà en crisi. Les teràpies funcionen més que mai amb la crisi i reafirmen el capitalisme salvatge i ferotge com s'apropia de la individualitat. 


Quan arribava a la plaça Urquinaona encara la marxa no s'havia iniciat però en un cantó vaig voler fer d'observador en l'anàlisi social del fet  Nombrosos sindicats aprofitaven per vendre la moto de la defensa laboral que ells mateixos no van saber defensar i altres aprofitaven la metàfora del sobiranisme català per incloure en pre-campanya una collita d'audiència. Tot plegat recordava novament un desembarc sense una clara Normandia. I es que parlant aquests dies amb companys i companyes de la funció pública veig com el desgast i certa apatia han conseguit que en  les comissions de retallades sectorials i locals així com la voluntat de la defensa del model públic  estigui  cada cop més present la pel·lícula d' una terra cremada i deshabitada, hostil i inhòspita. 

No falten raons    -com deien algunes pancartes que nens i nenes retratats pels seus pares i mares mostraven al ministre i a la consellera : NO toquis al meu mestre !!!!-    així com les baixes dels 15 dies no cobertes, el 50% del sou si hi ha una baixa els primers mesos , la sobresaturació de les aules, l'increment de les hores lectives , la retallada en les economies dels instituts , .. Però sembla que no hi ha prou fins i tot en un acudit penjat a la sala de profes del Roto



 que senyalava aquesta individualitat enorme del sector públic amb interins, substituts, en pràctiques, desplaçats, forçats, menyspreats, esmaperduts, i inconscients .. i podriem afegir encara més adjectius dins el nombrós grup de personal de la funció pública. 
Com deia un company aquests dies els darrers anys cert professorat ha abusat de permisos, baixes, llicències,   i l'administració així com els seus representants no ha fet res. Això el feia qüestionar el model democràtic i assembleari dels nostres centres on les direccions acaben fent el viu-viu per no tenir gaires problemes doncs un dia tornaran a ser simples professors del centre. De fet els consells escolars avui semblen ser motiu de debat sense sentit quan es parla de paritat representativa del professorat del claustre i les seves intencions de vot. L'autoritat de les direccions  queda resguardada amb les prestacions econòmiques que de forma vitalicia podran cobrar per la resta dels seus dies. I de fet hi ha un sentiment  negatiu de veure com les direccions acaben reproduint la veu del seu amo com és l'administració. El sistema públic no té convenis especials com altres empreses ni té tampoc oportunitat de crear comites d'empreses dels treballadors i per tant no hi ha mecanismes assemblearis que permetin defensar els drets socials i laborals dels seus integrants.

  • L'escola pública no la pot defensar ningú avui perquè realment no hi ha cap interés per aquesta tasca. 
Enguany treballo en un centre que en un sol curs puc trobar 6 o més nois o noies diagnosticats amb certificació mèdica i on la mitjana del centre respecte a Catalunya està per sobre de dos punts. A diferència del centre anterior on era força estrany trobar en un sol nivell més de 6 diagnòstics amb certificació dels equips de l'EAP. Observo doncs com les condicions econòmiques està clar que primen les possibilitats d'accès al món universitari i laboral. Els plans de l'entorn que intentaven considerar que els centres havien de ser tractats segons les seves característiques avui han desaparegut del tot. 

Les competències de la productivitat acadèmica han instrumentalitzat el saber i promouen un model competitiu però no educatiu. Aquesta instrumentalització permet valorar la quantificació dels resultats i la mecanització del procès per sobre de la resta. Una noticia com crear classes d'emprenaduria o classes de voluntariat ...... no penso que doni a l'educació la possibilitat de pensar la ciutadania per si mateixa ni crear individus lliures i aptes per viure i conviure. 

La manifestació d'ahir demostra aquesta retallada social contra les llibertats de les persones, contra la intel·ligència, contra les persones que defensen un model social no privatitzat, un model no instrumental, un model no productiu , ...Fer una festa folklórica , fer sonar els timbals , apropiar-se de les opinions dels mestres i professors, silenciar les paraules, matar la imaginació i la creació, eliminar el pensar, obviar l'educació, deixar de creure en res, ...tot això és el que ens porta ara per ara el moment que vivim. 

Per seguir pensant : 



sábado, 29 de septiembre de 2012

Las tres maneras de tenerse en pie hoy.


El problema de la filosofía occidental no es tal problema. Esa brecha que se abre entre la necesidad de encontrar sentido en el caos de la realidad y la contingencia vital que busca un significado existencial no es tal. Pues en esta dicotomía o dualidad del vivir se erige el problema mismo de pensar demasiado en esta problematización olvidándose del actuar mismo como problema de la existencia como tal. 
Las tres maneras que Pániker propone son la manera mística , la neurótica y la trivial. Tres formas de entender que no hay problema antropológico en nosotros. En el primer caso la mística se trata de olvidarnos del yo , de ese ego que aprisiona al ser y tenerse en algo más importante que uno mismo. Así ya no hay problema pues la introversión se convierte en extraversión y el mundo o la realidad acaba en la mística de lo externo de si. La única realidad es la de los fenómenos vividos y sólo eso constituye la misma realidad aunque pueda llevar al nihilismo. En esta línea el arte, la música, la ciencia, la literatura, etc pueden constituir el paradigma para olvidarnos de nosotros mismos en esta vía mística que nos trasciende. La razón se vuelve autoinsuficiente y como incompleta establece el propio límite.Pero tal como Pániker señala " el filosofar es fingir que no se es místico" (siéndolo). La realidad entonces se mostrará más allá del lenguaje en un antes o en un después. Se convierte así el místico en el rechazador de los absolutos.Sin embargo no se trata de olvidarse del ego para refugiarse en las ideas de la nacionalidad, la patria, la religión o el partido.En el segundo la vía neurótica se persigue el ego pero sometido a una asfixia permanente o una incomodidad que no permite a uno estarse quieto en la vida que lleva y realiza. Y por último la vía trivial es la de quienes ven en la colectividad la razón para superarse uno mismo. 
Sea la vía que sea existencial que se lleve se trata de defenderse con una estrategia de mentira como señala Pàniker. Tal como decía Wittgenstein : " el miedo a la muerte es síntoma de una vida falsa".  Ese ganar al tiempo no deja de ser otra forma de mentira pues creer que no hay pasado ni futuro que nos someta no deja de ser algo desagradable pues nos atrapa con los recuerdos y con los temores. 
Si retomamos el primer camino encontramos en el ser creativo, en la persona que olvidada de sí persigue trascender más allá del lenguaje su persona por eso sea la danza, el arte, la música, la literatura permiten esa imagen de romper los obstáculos del yo. Sin la fisura del yo y el mundo empieza la desproblematización de la realidad.

INFORMACIÓ SOBRE EL MALTRACTE ALS ANIMALS


Marcas que NO Experimentan con Animales. Esta es una lista reducida de las marcas que NO experimentan con animales en sus productos. Las listas de información al respecto son muy contradictorias, así que he hecho una recopilación de las que coinciden en todas las listas como marcas libres de crueldad y que son las más conocidas y vistas en los establecimientos. De todas formas, es recomendable mirar los ingredientes a la hora de comprar los productos para asegurarse que no lleven ingredientes de origen animal. Como recomendación escogería una marca de la lista que sepamos que nos gusta y que nos va bien, y comprar siempre de esa marca, espero que os sirva, ahí va:



Agatha Ruiz de la prada
Agerul*
Alquimia
Amie*
Amway*
Armonía*
Astor*   

Avene
Avalon Natural Productos
Babaria*
Body Natur*
Bon Preu (supermercados)* 
Bottega Verde*

Bourjois*
Byly*
Essence*

Eugenne
Campos de Aloe
Capilatis
Caudalie

Channel


Clarins*   

Delyplus (Mercadona)*   

Eucerin

Essence*
Heno de Pravia
Higienol*
Institut Español*

Kiko Cosméticos*

Kinesia
L'Occitane*

Logona (100% naturales; Compra Online)
L'Bel*

La Oca
Lidl (Supermercados)*

Lush*

M.A.C

Müller

Natura*   

Natural Body

Nature Beauty House
Nature Clean
Nelly*

Nivea*
Sephora*
Salerm Cosmetic*
Simply (Supermercados)*
Skybeautynails (100% vegetales, compra online)
Sla (farmácias, ecológica)

Oriflame*
Pilotonic*

Recamier*
Ritual Cosmétics*
Urban Velver*

Urban Decay*
Tahe*
Talika

Terra Natura
The Body Shop (recientemente la empresa L'Oreal ha comprado a The Body Shop, aunque al ponernos en contacto con ellos, nos han comentado que las políticas de l'Oreal, no son aplicadas a su empresa, y que siguen sin experimentar con animales a pesar de todo. Lee más sobre el tema aquí.)*
Too Faced cosmetic*
Valquer*
Victoria's Secret* 
Veckia*

Vitesse 
VO5*
Yves Roche

Weleda*
Zorgan*

Beiersdorf*

Nivea, Atrix, Eucerin, Liposan.

The Colomer Group* 



Revlon, Natural Honey, Llongueras, Fixpray, Cutex, Geniol,  Creme Nature, Femordyl

Laboratorios Pierre Fabre* (Cosmética)
Avéne, Ducray, A-derma, Galénic, Glytone, Glorane & Santé, René Furterer, Santé

Supermercados*

Alcampo, Bon preu, Simply, Mercadona, Eroski. 


**Las marcas con el "*" son las marcas que han respondido a nuestra iniciativa Cruelty Free, y que según sus respuestas, nos han contestado que NO EXPERIMENTAN con animales. No obstante, no todas ellas, llevan el símbolo del conejito.**


Lista de productos del blog Porqueconlosanimales, con una buena lista de productos que NO TESTAN con animales para ARGENTINA:

(para acceder a la página, copien y peguen en su buscados el siguiente enlace)

Estoy en busca de más listas que desde otros puntos del planeta hayan elaborado, para que los que soy de Sudamérica y me habéis pedido información, tengáis la posibilidad de escoger también. De momento, os dejo esta de Defensanimal.org por si aparecen algunas de estas marcas de Colombia, Chile, etc. Que os puedan orientar. Aquí la dejo:







Marcas que SI experimentan con animales. De estas seguro que no te puedes fiar. Si hasta ahora usabas alguna de estas marcas, prueba algunas de la lista anterior y no fomentes la crueldad hacia los animales.


Procter&Gamble. Empresa multinacional líder en experimentación animal. Se ha descubierto que P&G han estado intentando influir secretamente para parar la prohibición de experimentación animal para cosméticos en la Unión Europea. Varias investigaciones de cámara oculta han demostrado que SI experimentan con animales. Estas son sus marcas, apúntalas y NO las compres.



Productos de Belleza:


Head & Shoulders (H&S)

Herbal Essences

Pantenne pro-V

Shockwaves

Wash & Go

Satin-Pro

Braun

Max Factor

Olay

Gillette

Hugo Boss

Lacoste

Dolce & Gabanna

Valentino

Escada

Wella Professional

Sebastian professional





Productor del Hogar:

Ariel

Fairy

Ace

Don Limpio

Viakal



Otros productos:

Oral-B

Fluocaril

Kukident

Pringles

ALIMENTO MASCOTAS: Eukanuba y lams



Colgate Palmolive: 

Pasta de dientes: Colgate, Kolynos, Odol 

Champús y acondicionadores, jabones: Palmolive, Polyana



Limpiadores: Odex
Alimentos para mascotas: Hill's Pet Nutrition





Unilever :

Cuidado Personal: Axe, Dove, Pond's, Rexona, Signal, Timotei, TRESemmé, Brylcreem, Fissan, Lux, Radox, Lifebuoy, Simple, St Ives, Sunsilk, Vaseline, VO5.

Cuidado del Hogar: Cif, Domestos, Mimosín, Skip, Comfort, Omo, Radiant, Sunlight, Surf.

Alimentación: Ben&Jerry's, Calvé, Flora, Frigo, Hellmann's, Knorr, Ligeresa, Lipton, Maizena, Tulipán, Bertolli, Heartbrand, Blue Band Rama, Lipton, Slim-Fast. 



Johnson and Johnson:



Empresa quí­mica y productos para el 


hogar.

Cuidados Bebé: BabyCenter, Baby, Penaten, Natusan, Johnson Baby.
Cuidados Cabello y piel: Johnson & johnson Champú, Bebe, Clean & Clear, Roc, Neutrogena, Shower to Shower, Rogaine, Aveeno, Lubriderm, Ambi Skincare, Piz Buin.
Cuidado Heridas: Band-air, Compeed, etc.
Cuidado Bucal: Listerine, Rembrand, Reach.
Cuidado Mujer: Care Free, Stay-Free, O.B, K-Y.




Artí­culos del hogar:


Limpiadores de piso: Brillo, Blem, Brishine, Ceramicol, Echo, Glade, Clo Cot, Klaro, Klear, Lysoform, Mr. Músculo, Pass, Shout, Ziploc

Matamosquitos: Fuyi, Off, Raid



L'Oreal:
Gran multinacional con las numerosas marcas a las que engloba, conforman en global una de las firmas más crueles del panorama de la belleza para la mujer y el hombre. Los productos que pertenecen a l'Oreal y por lo tanto, su dinero contribuye a la experimentación son:

L'Oreal Paris
Garnier
Maybelline NY
Kerastase
Redken
Lancaster
Biotherm
Giorgio Armani
Ralph Lauren
Cacharel
Diesel
YSL beauté
Vichy
La roche
Inneóv
Kiehl's
Helena Rubinstein

En este enlace encontraréis todas las marcas que pertenecen a l'Oreal:

Otras marcas que han dicho que SI experimentan con animales:
Artez Westerley*
Avon*
Clinique*
Neutrogena*
Babysec*
Bausch & Lomb*
Bobbi Brown*
Biferdil (en sus tintes de cabello SI experimenta)
Dodot*
Henkel*
Schwarzkopf & Henkel*




**Las marcas con el "*" son las marcas que han respondido a nuestra iniciativa Cruelty Free, y que según sus respuestas, nos han contestado que SI EXPERIMENTAN con animales.**




"La lista NO es definitiva ni 100% fiable. La información puede ser modificada en cualquier momento por cambios en política de empresa o por imprecisiones en la información."


Iniciativa Cruelty free.
 Participa!
Álbum de respuestas
Descubre las marcas que nos han respondido!

Página de BUAV. Distribuidora oficial del logo Cruelty Free. Aquí podrás buscar las marcas que se comercializan con el logo OFICIAL Y 100% FIABLE del conejito, que indica que NO EXPERIMENTA CON ANIMALES.
Fuentes:
http://www.facebook.com/PorlaLibertadAnimal
http://www.masquechicos.com/foro/cuidados-cosmeticos/empresas-que-experimentan-con-animales/
http://www.animanaturalis.org/1268
http://www.uva.org.ar/boic.htm
http://foros.vogue.es/viewtopic.php?t=50627
http://www.forovegetariano.org/foro/archive/index.php/t-6069-p-2.html

PUBLICIDAD GRATUITA