Buscar este blog

lunes, 26 de junio de 2017

DESPRENDERSE DE UNA MISMA


Escribir.Lo que una es o no, muchas veces sigue en  el rastro de pensamientos, sentimientos, deseos, emociones. 
Era tarde y entonces sólo entonces pensó que todo estaba por decidir. Nunca lo había pensado de esa manera. "Desaparecer de sí , Una tentación contemporánea" de David Le Breton sociólogo y antropólogo empieza recogiendo la cita de Jean Jacques Rousseau : "Todo ha acabado para mí en la tierra.Ya no me pueden hacer ni bien ni mal ...(...) , tranquilo en el fondo del abismo (...) pero impasible como Dios mismo". 
Hay muchas formas de desprenderse de una misma , de desaparecer de dejar de ser una persona, de forma discreta, de desaparecer de la existencia , sin dejar dirección, de inventarse de nuevo como ficción de una misma como Remo Bodei en "Imaginar otras vidas , Realidades , proyectos y deseos" nos cuenta.El hecho de desprenderse , desaparecer representa una tentación para este individualismo contemporáneo. 

Hay muchos autores que recogiendo la tradición antigua hablan de la niña o el niño interior como quien de un fluir líquido , de un recorrido psíquico-corporal tierno el ser humano , acaba convirtiéndose en un caballero con coraza, una dama con corsé , un rostro con máscara. Y a medida que pasa el tiempo se acumula en su exterior capas y capas de yoes múltiples ( penas, dolores, prejuicios, egocentrismos, narcisismos, emociones, traumas, roturas, abandonos, malestares..). 

No te quiero ya , vete de una vez ....gritaba mientras se comía un empalagoso doonut de chocolate y fresa.. (que tía tan mierda que soy) .Se refería como tantas otras veces a el espejo que le observaba cada día de su puñetera vida.

Nietzsche recogiendo esta idea que podríamos encontrar ya en el budismo, orfismo, ... plantea el devenir eterno del tiempo a través de la metáfora lingüística de la niña que juega frente al mar sin tener consciencia alguna de la inmensidad oceánica de la vida y sus peligros infinitos o no. Cuando la niña se convierte en grande se aleja de la orilla y entonces empieza  a tener miedo, se agarra a tantas cosas para no volverse cercana de nuevo a ese momento inicial inocente e ingenuo t. 

 El placer de vivir no resulta fácil de encontrar. Claro que las rutinas convierten la monotonía en una repetición mántrica que parece alejarnos en el instante de cierta descarga interior. ¿Cómo escapar de la velocidad,la competitividad, la eficacia, la necesidad imperiosa del ahora, sin sentirnos insatisfechas ? 

La responsabilidad de lo que nos hacemos de nosotras mismas asumiendo la libertad que nos encontramos nos sitúa frente a nuestra única autoridad , y nos convierte en seres que intentamos ingenuamente  "salvarnos". Hemos sin embargo dejado de ser transparentes para volvernos más opacos , más cerrados en nuestros yoes, en nuestros hogares, en nuestras virtualidades. No hay relaciones con las otras si no las forzamos nosotras generando una resistencia para encontrar el vínculo social. 

Ese hecho de desconnexión con las demás impide conocer , aunque genera información , la otra está alejada aunque está presente. Lo diverso se unifica y particulariza porque la vinculación no es en absoluto moral o ética ,  sólo exclusivamente contextual o ambiental o circunstancial . 

viernes, 23 de junio de 2017

ANNABEL LEE EL ÚLTIMO POEMA DE EDGAR ALLAN POE






Annabel Lee.


By Edgar A. Poe.



It was many and many a year ago,
In a kingdom by the sea,
That a maiden there lived whom you may know
By the name of Annabel Lee;—
And this maiden she lived with no other thought
Than to love and be loved by me.


She was a child and I was a child,
In this kingdom by the sea,
But we loved with a love that was more than love—
I and my Annabel Lee—
With a love that the wingéd seraphs of Heaven
Coveted her and me.


And this was the reason that, long ago,
In this kingdom by the sea,
A wind blew out of a cloud by night
Chilling my Annabel Lee;
So that her high-born kinsmen came
And bore her away from me,
To shut her up in a sepulchre
In this kingdom by the sea.


The angels, not half so happy in Heaven,
Went envying her and me:—
Yes! that was the reason (as all men know,
In this kingdom by the sea)
That the wind came out of the cloud, chilling
And killing my Annabel Lee.


But our love it was stronger by far than the love
Of those who were older than we—
Of many far wiser than we—
And neither the angels in Heaven above
Nor the demons down under the sea,
Can ever dissever my soul from the soul
Of the beautiful Annabel Lee:—


For the moon never beams without bringing me dreams
Of the beautiful Annabel Lee;
And the stars never rise but I see the bright eyes
Of the beautiful Annabel Lee;
And so, all the night-tide, I lie down by the side
Of my darling, my darling, my life and my bride
In the sepulchre there by the sea—
In her tomb by the side of the sea.



ANNABEL LEE

Hace ya bastantes años, en un reino más allá de la mar vivía una niña que podéis conocer con el nombre de Annabel Lee. Esa niña vivía sin ningún otro pensamiento que amarme y ser amada por mí.

Yo era un niño y ella era una niña en ese reino más allá de la mar; pero Annabel Lee y yo nos amábamos con un amor que era más que el amor; un amor tan poderoso que los serafines del cielo nos envidiaban, a ella y a mí.

Y esa fué la razón por la cual, hace ya bastante tiempo, en ese reino más allá de la mar un soplo descendió de una nube, y heló a mi bella Annabel Lee; de suerte que sus padres vinieron y se la llevaron lejos de mí para encerrarla en un sepulcro, en ese reino más allá de la mar.

Los ángeles que en el cielo no se sentían ni la mitad de lo felices que éramos nosotros, nos envidiaban nuestra alegría a ella y a mí. He ahí porque (como cada uno lo sabe en ese reino más allá de la mar) un soplo descendió desde la noche de una nube, helando a mi Annabel Lee.

Pero nuestro amor era más fuerte que el amor de aquellos que nos aventajan en edad y en saber, y ni los ángeles del cielo ni los demonios de los abismos de la mar podrán separar jamás mi alma del alma de la bella Annabel Lee.

Porque la luna jamás resplandece sin traerme recuerdos de la bella Annabel Lee; y cuando las estrellas se levantan, creo ver brillar los ojos de la bella Annabel Lee; y así paso largas noches tendido al lado de mi querida, — mi querida, mi vida y mi compañera,—que está acostada en su sepulcro más allá de la mar, en su tumba, al borde de la mar quejumbrosa.

miércoles, 21 de junio de 2017

GRÀCIES




Gràcies a totes i tots , moltes gràcies per dos anys sent el vostre tutor d'aprendre coses boniques vostres, d'aprendre a estimar la vida, d'aprendre a viure amb il·lusió, d'aprendre a no rendir-se, a seguir endavant , a creure en somnis, a tirar endavant quan tot sembla perdut , gràcies per no desanimar-me i per entendre la meva tristor algunes vegades, la melangia del cos i l'ànima en les nits d'insomni . De tot cor em sento feliç d'haver compartit amb totes i tots vosaltres un temps de vida, de companyia d'amor i d'alegria. 
Gràcies a vosaltres noies i nois , pares i mares, tiets i tietas, ....a tots absolutament a tots . 

Fa dos anys que vaig iniciar amb un grup de 40 noies i nois una tutoria de primer i aquest curs de segon . Heu estat per mi un estimul important per seguir endavant moltes vegades. Quan vareu començar ereu molts més del que finalment heu arribat. Però de tots i totes he sentit que fins al darrer instant feia el millor i l'acompanyava per marxar i volar . A les families he buscat una resposta de sortida digne per cadascú dels seus fills i filles , fins i tot el coneixement d'aquests dos anys ha permés oferir de forma personalitzada el remei adient de salut per molts casos i situacions. 
He bregat en contra d'adversitats com professorat que anomeno "hostil" en determinats moments per la conducta d'un de vosaltres o per el gest inapropiat, o la de responsabilitat . L'exercici ha estat de fer veure que ereu adolescents i que educar requereix un procés d'adaptació. 
Bén cert que he volgut mantenir en crontra la disposició de les taules en U de forma assembleària contra corrent de votacions del professorat. He demanat al director que ús acompanyés al viatge per una petició que veu fer de ser més cuidat's pel centre. He sentit a primer curs en un final l'èxit d'arribar quasi tothom menys 4 persones a segon de batxillerat. 
He volgut que el vostre espai la classe sigués el vostre espai amable decorat amb tot tipus de records, talismans, frases, ... 
I he demanat amb videos a les tutories que ús posava esforç, treball, cohesió de grup   He estat preocupat per orientar-vos fins al final buscant l'orientador del centre , demanant als resposables que fessin aquest paper per sortir més dirigits. 
Amb les moltes vegades que he parlat amb les families ho he fet fora de les hores de visita , enviant correus , cercant profes particulars per vosaltres, cercant solucions de futur ... 

A la fi hem treballat les tècniques d'estudi de treball i més ...he parlat personalment amb vosaltres quan ús he vist desanimats i plorosós i sempre he buscat que no ús sentissiu el desànim dins vostre... 

He cercat la complicitat per ajudar-vos entre vosaltres els uns als altres ...

Ara puc dir que m'hauria agrada't  simplement una paraula : Gràcies . 







martes, 20 de junio de 2017

PSICOLOGIA DE L'OBJECTE I EL SUBJECTE




Mai resulta tard per aprendre. Oblidar a vegades sembla fàcil però el retorn d'una memòria que ens dirigeix paraules de sofriment i dolor de forma directa al cor de l'èsser humà resulta necessària. 

Elna i la maternitat representen un viatge de les noves generacions al record dels nostres avantpassats , àvis i àvies, homes i dones. 

El més sorprenent és precisament la voluntat total i plena de participar-hi absolutament tot l'alumnat sense excepció . 

El simbolisme de l'acte una vegada amb les orelles atentes i les mirades centrades ha conduÏt a la música .. recitant poemes sobre l'exili i simbolicament deixant sorra de l'indret d'on veníem ... 

Noves generacions noves mirades noves veus noves percepcions amb la narració històrica dels fets .... 

lunes, 19 de junio de 2017

UNA FLOR NO FA ESTIU !!!



La filosofía més enllà de les sèries de televisió i de la moda mateixa en els llibres d'autoajuda a vegades inspira com una musa projectes de futur. Els nois i noies membres de Frosco Team sembla que s'han servit d'aquesta font com la filosofia per produir guions dels seus curtmetratges com "Athanaton" (immortalitat) .






PUBLICIDAD GRATUITA